|
La Geografia i els geògrafs
La Geografia és una disciplina científica, acadèmica i professional que té com a objecte d’estudi l’espai de la superfície terrestre i els fenòmens
que s’hi produeixen –naturals i humans–, a diferents escales.
Segons la Royal Geographical Society, Geography is the study of the earth's landscapes, peoples, places and environments. It is, quite simply, about the world in which we live.
Geography is unique in bridging the social sciences (human geography) with the natural sciences (physical geography). Geography
provides an ideal framework for relating other fields of knowledge. It is not surprising that those trained as geographers often
contribute substantially to the applied management of resources and environment (RGS, What is Geography?, 2009).
Per l'Association of American Geographers, la Geografia és la ciència dels llocs i de l'espai. Els geògrafs es pregunten on estan localitzades les coses de la superfície de la Terra i el perquè
d'aquesta localització, i de quina manera els llocs es diferencien els uns dels altres. Els geògrafs estudien les interrelacions entre l'activitat humana i el món natural.
Ells van ser dels primers científics que van detectar les amenaces que pesen sobre els equilibris territorials i de la naturalesa. Per això, algunes de les seves
tasques més importants són l'estudi de l'escalfament global, la desertificació, la deforestació, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació de les aigües i de l'atmosfera, o les inundacions.
La circumferència de la geografia segons Fenneman (1919). "Si el geòleg escrivís sobre les roques, el botànic sobre la vida de les
plantes, el meteoròleg sobre el temps, el demògraf sobre la població i l'economista sobre l'economía, una descripció d'aquest tipus
no aconseguiria segurament reflectir, en conjunt, les interaccions entre els distints fenòmens. L'enfoc de la geografia és la diferenciació
de la distribució dels espais sobre la superfície terrestre i l'anàlisi de les relacions espacials que s'hi fan". (Cf. Holt Jensen, 1992).
La perspectiva espacial del geògraf –tant el científic com el professional– el capacita per entendre, explicar,
descriure i analitzar els fenòmens de la Terra a distintes escales: desde l'escala local i regional, a una escala planetària.
Per això, els geògrafs es mouen especialment bé en el maneig i comprensió de l'espai en els seus diferents tamanys i enfocaments. En aquest sentit,
els geògrafs són experts en l'anàlisi de les interaccions i relacions dels fenòmens terrestres, la seva distribució espacial i la manera com
s’organitza l’espai.
Per fer-ho, la geografia aplicada compta amb eines pròpies de treball com són els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) i la cartografia
automatitzada per a la mapificació i anàlisi espacial, a les que s'hi afegeixen mètodes i tècniques estadístiques pròpies.
L’activitat dels geògrafs
Les sortides professionals de la Geografia (Butlletí núm. 37 de l'AGPC)
Las salidas profesionales de la Geografía (Traducido del Butlletí núm. 37 de la AGPC)
A partir d'aquestes idees, les sortides professionals dels geògrafs són avui dia moltes i variades, i creix dia rera dia el nombre de
contractats per l’Administració pública, l’empresa privada integrada per equips humans multidisciplinars, i les mateixes consultories
geogràfiques. L'activitat dels geògrafs en els camps aplicats de l'anàlisi i la planificació territorial i mediambiental, i de les seves tècniques
instrumentals, des d'una perspectiva professional -és a dir de forma retribuïda, amb plena dedicació i estabilitat ocupacional- és més o menys
recent a les Illes Balears, però durant els darrers anys ha experimentat un considerable desenvolupament. Actualment són ja centenars els geògrafs que, només a les Balears,
tenen una ocupació estable com a tals professionals en camps diferents a la docència o la investigació científica. La constatació del creixent nombre de
geògrafs professionals i de l'existència d'interessos i de problemes específics d'aquest col·lectiu, és el principal motiu que impulsà la creació del Col·legi de Geògrafs.
Els geògrafs desenvolupen una àmplia varietat de treballs en especialitats temàtiques com són la cartografia, l'urbanisme, la demografia, la
planificació regional, el desenvolupament local i regional, la planificació i avaluació mediambiental o la gestió i conservació de recursos naturals.
La tasca professional dels geògrafs en cada camp consisteix en aplegar i analitzar dades -sovint mitjançant treball de camp- per tal d'elaborar
i gestionar proposter que aportin solucions a l'àmplia gama de problemes espacials que se'n deriven.
Així, el geògraf professionalitzat és un expert en l’anàlisi i estudi de l’impacte ambiental de l’activitat humana, en riscos
naturals (avingudes, erosió, canvi climàtic), en ordenació territorial i planificació dels usos del sòl (plans urbanístics,
desenvolupament sostenible, gestió i protecció d’espais naturals), en aplicació de tècniques d'anàlisi espacial (cartografia,
fotointerpretació, teledetecció i Sistemes d'Informació Geogràfica), així com en l’elaboració d'informes de caràcter socioeconòmic,
demogràfic i de base territorial per facilitar la presa de decisions en els camps de localització industrial, de l'ordenació d'espais
turístics, de la inversió financera o la planificació de les noves vies de comunicació (mobilitat i accessibilitat).
Allò geogràfic viu, triumfa i creix avui dia sota la base de múltiples aplicacions que han estès i han fet molt accessible
l’anomenada informació espacial i geogràfica: google earth i google map en són exemples representatius.
Així, l’anàlisi de la informació sense contingut geogràfic només proporciona un panorama parcial de la realitat.
S’estima que un 80% de les dades corporatives existents tenen una component geogràfica, que els geògrafs saben comprendre,
integrar, manejar, analitzar i ordenar en els seus estudis i anàlisis. A més a més, la formació oberta del geògraf li aporta una versatilitat
única, molt valorada en admistracions, empreses i consultories. De fet, els geògrafs treballen bàsicament en quatre espais professionals: l'Administració pública,
les empreses consultores, la cartografia i el sector dels serveis.
En què treballen els geògrafs
Cartografia
La cartografia és un dels camps on tradicionalment els geògrafs tenen una àmplia participació. Les tècniques actuals de realització cartogràfica, juntament amb la gran quantitat
d’informació disponible han transformat totalment el procés de producció cartogràfica. En aquest procés el geògraf hi participa als més diversos nivells, des de la recopilació
de dades de camp, al control dels processos d’edició i distribució, passant pel disseny i la realització dels productes cartogràfics, la selecció d’escales i formats i la verificació de la informació.
Fotointerpretació
El recobriment aeri de tot el territori permet extreure i seleccionar dades relatives als camps més diversos de l’activitat humana i dels processos naturals. En aquesta activitat, el
geògraf participa tant en el procés de producció de la documentació com en el seu procés d’interpretació, al servei de les activitats d’anàlisi i planificació.
Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG - GIS)
Un camp en contínua expansió en el que intervenen de manera particular els geògrafs, és el dels Sistemes d’Informació Geogràfica i la seva aplicació a la gestió cadastral, a la planificació i a
la gestió de serveis. Aquests sistemes permeten georeferenciar les dades ambientals, socio-econòmiques i de serveis, extretes de diversos censos, padrons i inventaris, per tal d’utilitzar-los
en diferents aspectes de la gestió ambiental, territorial i de la investigació (climatologia, geomorfologia, paisatge, ordenació del territori).
Teledetecció
El desenvolupament de les noves tecnologies en matèria de sensors remots ofereix unes possibilitats d’anàlisi territorial insospitable fa només uns pocs anys. La feina del geògraf en aquest camp d’activitat consisteix a seleccionar i tractar la informació recollida pels satèl•lits especialitzats per tal d’obtenir imatges que són uns valuosos instruments de treball per detectar tant els processos evolutius que es produeixen en el medi natural com l’impacte de les activitats humanes.
Toponímia
La formació humanística que rep el geògraf, juntament amb la formació tècnica, li permeten d’actuar en camps com els estudis toponímics en els quals llengua, història i territori es fonen com en un gresol. Els geògrafs treballen juntament amb d’altres professionals en la fixació dels topònims a les bases cartogràfiques mitjançant treball de camp i anàlisi de documentació escrita.
Meteorologia i Climatologia
En el camp de la meteorologia, els geògrafs treballen en el control de la xarxa d’observatoris meteorològics, mentre que en el de la climatologia desenvolupen aspectes de climatologia descriptiva,
sinòptica i de predicció estadística del temps. També treballen en la predicció diària del temps i en la modelització de la distribució de les observacions meteorològiques per al disseny de les xarxes d’observatoris.
Anàlisi de riscos naturals i prevenció de catàstrofes
La caiguda d’allaus, les avingudes de rius o els terratrèmols, per posar només uns exemples, són catàstrofes naturals que no sempre es poden evitar, però que actualment poden prevernir-se i se’n poden mitigar els efectes destructors mitjançant una metodologia correcta d’estudi que integri l’anàlisi de variables naturals i la seva incidència en el desenvolupament de les activitats humanes. El geògraf, tot integrant informacions, juga sovint un paper clau en aquestes activitats de planificació per a la prevenció.
Protecció civil
La legislació actual obliga a diversos nivells de l’Administració pública a actuar en matèria de protecció civil. L’estructura dels assentaments de població, la xarxa de comunicacions, la localització d’indústries potencialment perilloses són, entre molts altres, elements que s’han de conjugar per tal de preveure possibles accidents i la manera més convenient d’actuar els serveis públics per tal de donar resposta eficaç i immediata a qualsevol possible accident amb impacte generalitzat.
Gestió del medi ambient
La nova normativa i la creixent sensibilitat social en matèria de conservació del medi ambient demana, cada vegada més, tècnics especialitzats en gestió del medi ambient i planificació dels recursos naturals, l’elaboració de plans de gestió, estudis sobre contaminació o estudis de localització de plantes de tractament de residus.
Estudis d’Avaluació d'Impacte Ambiental i d'Impacte Paisatgístic
La construcció de les grans obres d’infraestructura, a així com totes les actuacions que afecten espais naturals protegits, han d’anar acompanyats d’estudia prospectius que avaluïn el possible impacte ambiental sobre l’entorn i aportin elements per a la selecció d’alternatives més respectuoses amb el medi. Els estudis d’impacte ambiental han d’integrar una àmplia diversitat de variables que afecten el medi físic i l’activitat humana.
Planificació d’estadístiques
La realització de determinades estadístiques, tals com padrons i censos – de població, d’habitatges, d’activitat industrial, agrària o de serveis -comporten la interrelació entre variables sòcio-econòmiques i unitats territorials. Els geògrafs intervenen en aquest procés tant a l’hora d’establir i identificar les unitats territorials de referència com a l’hora de dissenyar, executar i controlar els projectes estadístics.
Demografia i projeccions de població
Els estudis de població són un dels camps d’activitat tradicional dels geògrafs. Les anàlisis històriques i de prospectiva o els estudis d’estructura i d’evolució ocupen un bon nombre de professionals. Cada vegada més els treballs de planificació dels més diversos àmbits generen demandes específiques d’anàlisis demogràfiques de territoris determinats.
Urbanisme i Ordenació del Territori
Els estudis urbans són el pas previ al planejament urbanístic i permeten la programació de les actuacions de planificació dels serveis i els dissenys de polítiques urbanes.
Els dèficits en serveis locals, la integració dels diversos barris d’una ciutat o el disseny de noves polaritats ocupen l’atenció dels professionals per tal de plasmar-ho posteriorment
sota la forma d’actuacions urbanístiques o sòcio-econòmiques.
El camp de l’urbanisme, pel seu component essencialment territorial, obre un ampli camp d’actuació. En l’estadi de planejament el geògraf participa en l’elaboració i la redacció de les
memòries de les diferents figures de planejament, i en la realització dels estudis complementaris i dels plànols d’informació i d’ordenació. En l’etapa de gestió el treball del geògraf
es concentra en la informació urbanística i en la participació en l’execució de les figures de planejament.
Estudis de localització d’activitats
L’evolució del model territorial, així com la incorporació de noves formes d’activitats en els sectors productius i de nous patrons en el sector dels serveis, imposa la necessitat de cercar ubicacions diferents a les tradicionals. Per proposar aquestes localitzacions cal elaborar models que incorporin, entre d’altres variables, les dades actuals – i contínuament canviants – relatives a disponibilitat, mercat laboral i vinculació a les noves xarxes de difusió.
Estudis agraris
El sector agrari és un dels sectors productius que està experimentant una transformació més radical, derivada de la integració a l’Europa comunitària –que imposa un nou marc de comportament -i que està fent trontollar un sector amb greus problemes estructurals. En aquest àmbit s’intervé en l’anàlisi dels processos de canvi d’ús del sòl, en l’aprofitament dels espais marginals, en la introducció d’activitats complementàries en espais agraris marginals –pluriactivitat - o en l’estudi de la difusió de noves tècniques.
Planificació territorial
Amb la consolidació del model democràtic que regeix l’actuació de les administracions públiques ha calgut cobrir dèficits històrics en matèria de planificació territorial i, poc a poc, la improvisació ha anat deixant pas a la planificació. Els geògrafs participen en l’elaboració dels plans i programes més significatius d’aquesta etapa, entre els quals hem de destacar els Plans Comarcals de Muntanya i el Pla Territorial de Catalunya.
Planificació d’inversions públiques
La planificació de les inversions públiques, especialment en els ens de caràcter supramunicipal, demana que a les anàlisis de cost i benefici s’hi sumin anàlisis de reequilibrament territorial d’impacte ambiental. En els plans de cooperació amb les administracions locals, ja siguin autonòmic –Pla d’obres i serveis-ja siguin locals supramuniciapls –plans i programes dels Consells Insulars- cal fixar estàndards de dotació i realitzar anàlisi de dèficits abans de fixar les prioritats i de seleccionar els projectes que s’han de subvencionar.
Planificació i gestió de serveis
La prestació dels serveis des dels diversos nivells de les administracions públiques implica la delimitació d’unes àrees funcionals i la selecció de les formes de prestació de serveis que millor s’adeqüin a cada realitat concreta. En l’àmbit municipal aquests serveis estan regulats per la legislació vigent, que prescriu uns serveis mínims obligatoris segons la grandària del municipi en qüestió, i estan condicionats per la demanda social, en una reivindicació permanent de la millora de la qualitat de vida.
Salut Pública
Les actuacions en matèria de sanitat cada vegada donen més importància a la medicina preventiva i assistencial. El geògraf té un ampli camp d’actuació en matèria de salut pública pe que fa als estudis epidemiològics, a la planificació hospitalària i d’àrees de salut i a la planificació de la prestació de serveis sanitaris en àrees especials – àrees rurals de baixa densitat i comarques de muntanya -.
Delimitació d’espais funcionals
Els àmbits funcionals idonis per a la prestació d’un determinat servei varien segons les característiques d’aquest i les del territori al qual es delimiten. Per a cada escala i per a cada tipus de servei cal recórrer a indicadors diferents per a delimitar les demarcacions, sense caure en l’error de generalitzar les variables emprades. L’elaboració del mapa escolar o dels diversos centres assistencials, per posar només uns exemples, responen a metodologies diferents.
Turisme
La planificació de les activitats turístiques no es pot fer sense posar una atenció escrupolosa a la protecció del medi ambient i a la prevenció dels impactes socials. D’altra banda l’evolució del sector demanda una oferta diversificada que incorpori la difusió de nous atractius naturals i nous itineraris.
Treballs editorials
La redacció de textos generals destinats a obres de divulgació com enciclopèdies o geografies descriptives, així com les obres temàtiques, monografies i articles d’actualitat són els treballs de coordinació editorial i tenen un ampli camp d’actuació en tot allò que fa referència a la selecció i preparació de cartografia per a publicacions – assessorament cartogràfic, recerca d’informació gràfica i estadística, elaboració d’esbossos, normalització, correcció i retolació de toponímia, actualització de mapes temàtics, mapes i plànols acabats a nivell de fotolits.
Docència
El geògraf ha tingut tradicionalment una dedicació quasi exclusivament acadèmica. La Geografia és i serà una de les soques dels plans d’estudis d’educació primària i secundària, com també de la formació
universitària.
La investigació en Geografia
La formació del geògraf pot continuar després del títol de grau amb estudis conduents a l'obtenció del grau acadèmic de Doctor en Geografia, que exigeix l'elaboració d’una tesi doctoral,
acompanyada de publicacions en forma d'artícles científics. En realitat, la formació del geògraf és necessàriament un procés obert, que exigeix un permanent reciclatge i posada al dia. És per
això que els geògrafs participen regularment en Congressos, Jornades, Debats, Tallers tècnics, organitzats en l'àmbit territorial balear o en l'estatal i internacional.
Die Geographiestunde, The Geography Lesson, -Llicò de Geografia-, de Pietro Longhi (any 1752).
|
|
|
40º 05 25 - 01º 11 16
38º 38 25 - 04º 19 38
GAG
fecit
|
